La sèrie està protagonitzada per els membres del club d'art d'un institut. En Subaru Uchimaki és un geni dibuixant cares, però només vol dibuixar la seva esposa 2D perfecte. Colette és una noia rica que no deixa de fer tonteries i crear problemes. El president del club es passa el dia dormint a l'aula. La Mizuki Usami és la única persona del club que vol fer art de veritat i és una cosa que li costarà molt amb aquests companys!
Opinió personal:
És una sèrie per passar una bona estona: no té un argument complicat, ni emocions fortes, però pots passar una estona entretingut i divertit! La veritat és que ajuda a desconnectar i escapar la boira que puguis tenir dins del cap, relaxar-te i riure! Riure molt!!
L'argument es pot reduir en un parell d'amics que decideixen crear un equip d'animadors masculí a la seva universitat. Tant en Kazuma com en HIruki deixen el judo (esport que han fet des de petits) per començar la seva vida com animadors, i poc a poc se li van unint diferents membres, fins a poder crear l'equip d'animadors, però no és fàcil començar des de zero...
Opinió personal:
El vaig veure perquè em va picar la curiositat l'animació com a esport... però la història no té molt de sí... cada un dels personatges té els seus "problemes" més o menys greus i junt amb els companys ho van superant, tot i que es força realista, perquè els problemes no es resolen fàcilment. Tot això al mateix temps que van aprenent a ser animadors. La part que més em va agradar és el que li passa en Haruki amb una noia... la veritat és que vaig riure molt perquè no és ni de bon tros lo esperat, així que es podria dir que tot i que no te un gran argument, es força realista en el que fa a les relacions humanes.
A Mahiru Shirota no li agraden les coses complicades, per això quan troba un gat abandonat se l'emporta a casa i li posa el nom de Kuro. Però resulta que no és un gat, sinó que és un vampir! Això canviarà la vida d'en Shirota, que ja no tornarà a ser igual. A més a més, Kuro, en realitat no és un vampir qualsevol, sinó que és un "servamp": un vampir servent. Encara que la filosofia d'en Shiro és no intervenir en res, aviat es veurà envoltat en un antic conflicte entre vampirs i humans.
Opinió personal:
Sincerament aquesta sèrie em va cridar l'atenció el seu diseny, així que li vaig donar la oportunitat. El principi em va atrapar bastant i em va picar la curiositat, la cosa pintava bé. Però si sóc sincera aquest anime té episodis molt bons i altres molt avorrits, la trama està molt bé, pero li falta profunditat... sobretot el final que ha estat molt precipitat. No és una mala historia i hi ha moments que m'han sorprès bastant! En Kuro és el meu presonatge preferit, to ti que en aquest anime n'hi ha forces de curiosos, però en Kuro es molt bonic en la forma de "gatet", qui no se l'emportaria a casa?
Sota el títol de "dolçor i llampec" es troba aquesta història: un professor de matemàtiques Kouhei Inazuka, que ha perdut la seva dona, està fent tot el possible per poder criar la seva filla Tsumugi com a pare solter. És bastant maldestre cuinant i no té massa gana, però una sèrie circumstàncies fa que la seva petita família i la de la Kotori, una estudiant seva, s'uneixin i passin aventures quotidianes.
Opinió personal:
És un dels animes més dolços que he vist! La veritat és que no té massa argument, però la vida quotidiana de la Tsumugui i el seu pare Inazuka és molt entretinguda i real per poder passar molt bona estona. Doncs, la veritat és que els personatges són molt realistes, la petita Tsumugui a vegades pot semblar una mal criada, però realment es comporta com una nena de guardaria que a pesar d'haver perdut la seva mare no perd el seu somriure i les ganes de pasar-ho bé i tot que no sempre les coses surtin bé! A més el professor, per la seva banda, té una forma molt admirable de cuidar-la, i a més m'ha encantat la forma en com gestiona les situacions complicades amb la seva filla.
La traducció del títol seria: "Reviure en un món diferent des de zero". En Subaru és un noi bastant normal que es perd en un món alternatiu just quan havia sortit a comprar-se alguna cosa per menjar. Només començar en aquest món ja es troba amb problemes, i una noia de cabell platejat el rescata. Per tornar-li el favor decideix quedar-se amb ella i ajudar-la a trobar un objecte robat. Però el destí d'aquella noia és molt més pesat del que en Subaru es pot arribar a imaginar, i sense saber com apareixen molts enemics que ataquen sense descans, fins que acaben morint tant ell com la noia. És llavors quan en Subaru descobreix que té el poder de fer marxa enrere en el temps i tornar a l'inici de la historia, el problema és que ell és l'únic que recorda tot el que ha passat.
Opinió personal:
La veritat és que des del inici em va deixar sense paraules, realment em quedava en shock en cada episodi i tenia explosions de emocions! No havia vist cap historia similar, la veritat és que he patit molts cops per el protagonista, doncs a diferencia de moltes històries, en Subaru és un noi força normal que s'esforça per fer la seva millor versió, però les coses no surten sempre com tenia previst. També hi ha hagut personatges que en el seu inici no m'agradaven massa com les bessones Ram i Rem, però com més avançava la història més m'agradaven fins a convertir-se en un dels personatges que més m'han agradat, sobretot la Rem!
Espero que es faci una segona temporada, doncs han quedat moltes preguntes per resoldre!
És la pel·lícula de la sèrie Hanasaku Iroha. Cal primer haver vist la sèrie per entendre-ho tot, doncs es tracta com un capítol especial, on veiem el passat de la mare de la Ohana, com va trencar la relació amb la seva mare, com va conèixer el pare de la Ohana, perquè li van posar aquest nom... i a més d'ampliar una mica més la vida de la Ohana treballant en la pensió.
Opinió personal:
La veritat és que segueix a la mateixa línia que l'animació i és fantàstica, ja es veu d'on sense saber-ho ha tret l'energia la Ohana, i com la seva mare també va passar per moments difícils que va haver d'afrontar tota sola.
La història es centra en l'Ohana Matsumae, una adolescent molt alegre de 16 anys que viu en Tokio. La seva mare es veu obligada a marxar amb el seu chicot degut a uns deutes i deixa a la seva filla al càrrec de la seva mare, amb qui no es parla. L'Ohana arriba al poble de la seva àvia i descobreix que és la propietària d'una pensió de banys termals anomenada "Kissuisou"
Ohana comença a treballar a la pensió, obligada per la seva àvia, on coneix a diversos treballadors i clients. Al principio no es porta gaire bé amb alguns d'ells, degut al seu optimisme que no agrada als seus companys. Ella decideix canviar i millorar les relacions per poder madurar i fer-se gran.
Opinió personal:
La veritat és que m'ha sorprès i encantat alhora! És una història que no comença de la millor manera, sobretot per la protagonista, que si no en tingués prou amb els problemes que normalment li portava la seva mare s'ha de mudar deixant coses pendents a la ciutat, i que al nou lloc no encaixar. A més al mig de tot això apareix més d'un triangle amorós però no és el centre de la història, tot i que hi ha moments que agafa molta rellevant-se els problemes del cor, però en general sempre és en un segon pla. Ja que la història es centra en la maduració de la Ohana i l'energia que inverteix en poder encaixar en un món on no sembla que li hagi guardat un lloc.
És una sèrie que m'ha fet plorar, m'ha emocionat, m'ha fet riure i m'ha sorprès. Un dels meus personatges preferits ha estat en Tohru, un dels cuiners, perquè de seguida vaig intuir quins sentiments se li despertaven, però al mateix temps em va sorprendre com els va gestionar i resoldre, per dir-ho d'alguna manera, al final (no diré res perquè seria un spoiler dels grans). També he de dir que he simpatitzat moltíssim amb la protagonista, per el seu esforç, energia i caràcter i la capacitat d'adaptar-se a un ambient que comença sent advers, doncs aquesta història ens mostra una gran superació personal i el camí cap a la maduresa.
A nivell curiós diré que hi va haver algun moment de la sèrie que em va recordar la pel·lícula "5 centímetres per segon" i em va fer tenir un pressentiment, però no va passar com em pensava que passaria! També quan es posa l'uniforme de treballar per primera vegada em va venir el cap la Chihiro de "El viatge de Chihiro"... però tot això ja són coses meves!
La Yuki viu amb les seves companyes del club de la vida escolar, un club que fa vida a l'escola. Una vida cotidianda... o així és com ho viu i veu la Yuki sota la il·lusió que no ha canviat res, però... Què són les ombres que apareixen al voltant de l'institut? ¿Per què l'edifici està en tan mal estat? En realitat els dies normals ja no existeixen, però la Yuki insisteix en que tot és normal, a ella li encanta l'institut i farà tot el que pugui perquè tothom el gaudeixi...
Opinió personal:
És una sèrie que en un primer moment vaig dubtar de si mirar-lo o no, m'agradava el seu disseny però el seu argument m'espentava una mica ja que el genere d'horror no és precisament dels que més m'agradin, més aviat els evito. Però finalment el vaig mirar, i he de dir que em vaig espantar al final del primer episodi, tot i sabent o imaginant el que m'esperava, però al mateix moment em va atrapar tant que esperava cada setmana el nou episodi, tot i que en cada un hi ha moments on se'm posa la pell de gallina i m'espantin. Tot i això és una història fascinant d'auto-superació, amistat i valentia. Espero amb moltes ganes una segona temporada. També hi ha el manga que difereix una mica la història però segueixen força en paral·lel, però tampoc està acabat, i la veritat és molt interessant!
En resum, potser no miraré moltes històries d'aquest gènere, però una de tant en tan va bé, i aquesta m'encanta!
En un futur post-apocalíptic on no pare mai de ploure i la humanitat ha estat castigada, molts dels supervivents es guanyen la vida buscant ferralla i artefactes de les velles ruïnes. Això és el que fa el protagonista Kazuya, que acaba dins de les ruïnes d'un planetari de la ciutat de Sealed City, refugiant-se de la pluja i de les màquines assassines que vigilen la ciutat abandonada. Allà en Kazuya coneix a una noia robot molt especial que es diu Yumemi que està al càrreg del planetari.
Opinió personal:
El principi no em deia massa res, però també em despertava curiositat. Està basada en un joc, i una novel·la, si aquests ovas tenen èxit és possible que més endavant en facin un anime, això m'alegraria molt perquè m'agradaria que s'aprofundís més en la història de com les ciutats acaben abandonades i destruïdes, i una continuació des del punt final, perquè sigui un punt i seguit. La veritat és que l'últim ova és el millor i el que sorprèn més de tots, i el que potser fa que vulguis saber una mica més d'aquesta història.
Els protagonistes d'aquesta història són en Sora i la Shiro, dos germans que són molt famosos per internet com els NEETs i hikikomoris, ja que passen el dia jugant a videojocs, tant que són tota una llegenda. Els dos consideren el món real com "un joc dolent". Un dia, un noi anomenat "Dèu" els invoca a un altre món. El nou món és un lloc on està prohibit les guerres, i tot es decideix mitjançant jocs, inclús quines seran les fronteres entre els països. La humanitat d'aquest món s'ha vist reduida a una sola ciutat degut a que el resta de races han anat guanyant-se parts del seu territori. En Sora i la Shiro hauran de salvar la humanitat d'aquest món alternatiu.
Opinió personal:
Sincerament el que em va atreure més d'aquesta sèrie van ser els colors, en el moment que va sortir no es veien masses animes amb uns dibuixos tan acolorits i brillants, i si això no destacava, poc després del seu llançament va agafar molta fama. És una història on hi ha una gran barreja de fantasia amb humor, on els protagonistes són bastant peculiars. I on aquest món alternatiu seria semblant a un paradís per les persones més otakus que hi pugui haver, i de fet per això els protagonistes faran tot el que estigui al seu abast per poder-s'hi quedar. Però la veritat és que pot ser un anime per distreure'ns una mica de la realitat que ens envolta i riure, sobretot s'ha d'agafar aquesta faceta: riure i humor!
La història segueix a en Satoru Fujinuma, que posseeix la habilitat amb la qual és capaç de tornar enrrere en el temps, normalment entre 2 o 5 minuts, just abans de que passi algun accident mortal per evitar que passi, ell mateix anomena aquesta habilitat "resurrecció".
Quan la seva mare és assassinada, la habilitat d'en Satoru l'envia 18 anys enrerre, quan ell encara anava a l'escola primària, donant-li la oportunitat de prevenir un incident de segrest que va acabar amb la vida de dos companys seus de classe i una altre d'una escola propera. A més a més de intentar descobrir qui és l'assassí de la seva mare i així evitar la seva mort.
Opinió personal:
Brutal. Només cal dir que s'ha de veure! Jo a primera vista no l'anava a veure perquè creia que seria més de por, però me'l van recomanar perquè és més de misteri i suspens... de fet tant suspens que acabes els capítols amb taquicàrdia i amb ganes de saber com continuarà... no et deixa descans fins que acabes el episodi final. És un anime fantàstic, que m'ha encantat i sorprès, agafant un lloc en el meu apartat de animes preferits!
La història ens relata la vida d'una noia universitària i les seves dificultats per trobar una feina, madurar i ser independent. Situacions que viu sola en companyia del seu gat. De fet el gat, n'és el narrador.
Opinió personal:
És un anime de només 4 episodis de 10 minuts, però no per això menys interessant, el conrari és un dels que més m'ha marcat i agradat! La temàtica és trista i melencòlica i alforen molts sentiments, però la veritat és que està feta amb molta tendresa i delicadesa. És fàcil posar-te a la pell de la protagonista i sentir els seus sentiments com els teus propis. No hi ha massa diàleg, però el poc que hi ha acompanyat d'una excel·lent animació és tot el que necessita aquesta història. Per mi una petita obra mestra, però també em cal dir que és necessari tenir una maduresa en el món de l'animació i personal sinó no es pot copsar tant bé o tant amb primera persona, i potser tampoc es valoraria igual.
La sèrie està protagonitzada per la Chie Satonaka, una estudiant de secundària que a més a més és la propietària d'uns apartaments. Tot i que té aspecte de nena, el seu comportament és similar al d'una àvia, neteja, cuina i s'encarrega de la neteja dels apartaments. Però tot i les seves responsabilitats, gaudeix d'una vida normal com estudiant d'una escola amb els seus amics.
Opinió personal:
És una sèrie que cada episodi només dura 3 minuts, i fa una barreja de comèdia amb dolçor perfecte! La veritat és que és bonic i entretingut de veure perquè et fa passar una bona estona.
A l'any 2071, els problemes energètics semblen haver-se resolt gràcies a una xarxa interdimensional de inductors (bobines) que extreuen energia d'una font aparentment infinita. Aquesta font és la Dimensió W, un quart pla que existeix més enllà de les dimensions X, Y i Z. Però en aquest món també hi ha qui usa les perilloses bobines "il·legals", enfrontar-se i recuperar aquestes bobines és la feina de l'anti-bobines Kyouma, que degut a una trobada amb una bobina robot anomenada Mira, els porta a tots dos a formar una associació.
Opinió personal:
És un anime d'acció i ciència-ficció, però també deixa lloc als sentiments que afloren a la pell dels personatges, i que ajuden a entendre les decisions que cada un va prenent. La veritat és que de seguida vaig quedar enganxada a aquesta història, però no se dir exactament perquè, només dir que adoro en Ryoma i la Mira, perquè tot i ser molt diferents lluiten per el mateix. És d'aquelles històries que quan comences ja no pots parar.
La història gira entorn a un presoner que és alliberat per bona conducta i al sortir sap a on vol anar: vol ser l'aprenent d'en Yakumo, un narrador de Rakugo, que mai abans ha acceptat un aprenent, però per sorpresa de tots decideix acceptar-lo donant-li el nom de Yotaro (anti-heroi).
Yotaro feliç comença la seva nova vida on coneix a la Konatsu, la filla d'un altre famós narrador de Rakugo i amic d'en Yakumo. Konatsu també volia ser narradora de Rakugo, però en aquest art no està permès a les dones, a més ella afirma que en Yakumo va matar el seu pare, i així és com en Yakumo ens explica la seva història.
Opinió personal:
Aquest anime ha començat ensenyant-me el que és el Rakugo: un art tradicional japonès on una persona explica una història fent les diferents veus i gestos per representar tots els personatges, com un monòleg d'avui en dia per fer-se una idea ràpida del concepte, tot i que té forces diferències. A més també et fa una lliçó ràpida d'Història Japonesa, ja que en el transcurs de la sèrie veiem com es transforma el Japó amb la guerra mundial i la posterior pau, ja que aquesta va fer canvis i va importar moltes coses americanes, cosa que va dificultar la supervivència d'algunes arts tradicionals japoneses.
A més la història és fascinant i emocionant, ja que connectes molt amb els sentiments, i tot i que des d'una perspectiva pot semblar que no passa gran cosa, si et poses al lloc dels personatges sents com el teu cor s'accelera i s'atura, és un continu riu de sentiments. A més al final donen un abans del que sembla que serà una segona temporada.
En el 992 L.C., la humanitat s'encara a una crisis. En Tetra Heaven, una terra de llegenda, una querra de cent anys ha arribat a la seva fi. Els Dèus que han perdut la guerra busquen un nou lloc on viure, i l'han trobat a Septpia, el món humà, que han atacat. Els Logicalist de ALCA, una agencia policial especial on el seu deure és protegir les ciutats dels assalts per estrangers (ángels). Els Logicalist són joves que es veuen obligats a ajudar a defensar les ciutats independentment de la seva voluntat, en funció de la seva habilitat poden arribar a fer Trance amb Deus i aconseguir una oportunitat per resistir en un camp de batalla.
En Yoshichika Tsurugi, no tenia Logic (tot i que en el passat l'havia tingut), viu feliçment amb la seva família, es veu sorprès per un atac i tot i no tenir poders intenta ajudar a tothom a arribar en el refigi, és on coneix a la Deessa anomenada Athena que té a les seves mans la seva Logic i ara ells dos decideixen fer un pacte per encarar el seu nou destí.
Opinió personal:
La veritat és que amb la sinopsis no és que m'atragués per veure'l, sinó que va ser més el disseny el que em va cridar l'atenció, junt amb la cançó de l'inici. Però un cop començada la sèrie no vaig parar, ja que em va enganxar força i quan creus que veus que tot es torna rutinari, passa alguna cosa que canvia les coses tornant-les interessants, juntament amb el passat i misteris dels propis personatges que formen part d'aquesta història.
En ple S.XXI, un portal a un món paral·lel de fantasia s'obra a la meitat del barri comercial de Ginza. El caos comença amb l'aparició de monstres i criatures de llegendes que ràpidament són aplacats per les forces d'autodefensa. Ara, un grup de l'exercit comença el seu viatge pel món que hi ha a l'altre costat del portal amb el fi d'evitar incidents més grans i establir relacions amb els habitants d'aquest nou món.
Opinió personal:
És una sèrie on barreja realitat i ficció d'una forma molt atractiva i diferent a les sèries que he vist fins ara, a més té un protagonista, l'Itami, que tot i ser un total Otaku la veritat és que té un gran cor i tot i que treballa només per mantenir el seu hobby, la veritat és que sorprèn amb les seves decisions i la seva manera de pensar i veure el món.
Continua la segona temporada de Haikyuu!! amb més entrenaments, noves tècniques i atacs i partits molt emocionants!
Opinió personal:
M'ha encantat novament, i espero amb ganes que arribi l'octubre per continuar amb la tercera temporada! L'equip evoluciona, cada un d'ells va fent petits canvis per involucrar-se més i aconseguir millors resultats, atacant de formes noves i defensant millor.
La sèrie està protagonitzada per tres noies d'institut que són amigues; Galko, Otako i Ojo. Galko no té pèls a la llengua, però és molt bona persona i popular a la seva classe, sent la seva afició les pel·lícules. Otako és una noia que seu a un racó de la classe i parla poc, però és una bona miga de la Galko. Ojo per la seva banda és una noia una mica cap de suro que es relaciona amb les dues.
Els noms de les tres noies fan referència als seus personatges: Galko és una gal, Otaku és una otaku i Ojo és una filla de bona família.
Opinió personal:
És una altra sèrie curta, on cada episodi és de 7 minuts, però la mar de divertida on entre els personatges es parlen de temes "tabus" o vergonyosos que puguin tenir els adolescents, i tot portat amb un toc d'humor que farà que riguis bastant. També dir que representa bastant els estereotips que hi pot haver dins un grup de secundària, i mostra que tot i les etiquetes, es pot ser amic sense ser igual o seguir els mateixos gustos. Personalment l'últim episodi és el millor, ja que és el preludi de com es van fer amigues les tres protagonistes.
A la història coneixem en Hige, un home de mitjana edat que adora els "Malvaviscos" i la Wakabayashi, una companya de feina que està enamorada d'ell. Els intents d'ella per aconseguir la atenció d'ell i que ell sigui un home senzill i tímid que només vol les gominoles, proporciona l'humor de la sèrie.
Opinió personal:
És una sèrie d'aquestes curtes on cada episodi és de 3 minuts, tot i això val la pena veure'l per riure una estona, la història està ben aconseguida, i no pares de riure, a més cada un dels seus personatges són molt peculiars i divertits.
La història gira entorn de dos estudiants, en Haruta i la Chika, que formen part de la banda de l'escola, però per manca d'integrants està a punt de dissoldre's. Són amics de la infància i es passen els dies practicant amb esforç i al mateix temps intentant reclutar nous membres pel club. Tanmateix, quan hi ha incidents a l'institut treballen junts per resoldre'ls.
Opinió personal:
La veritat és que la barreja de música i misteri em va sembla perfecta des del primer moment i he de dir que no m'ha defraudat, potser m'hagués agradat una mica més de música, però no està gens malament. Els misteris són molt diversos i a nivell musical és molt realista, tot i l'esforç començar de zero amb la música fa que no tinguis la maduresa per poder accedir a la més alta competició (o falta de membres) però l'esforç es recompensa per altres bandes, i dóna els seus fruits, només has de decidir no rendir-te i aquí ens ho mostren.
Història original de Hitomi Fujimoto i Ryo Sumitaki
Número d'episodis: 16
Aya és una nena que no té amics ni a l'escola ni a l'acadèmia KZ, però un dia el seu professor de l'acadèmia la posa a la "classe especial", ja que destaca molt amb llengua però en la resta d'assignatures és molt dolenta, i en aquesta classe cada un dels integrants és molt bo en una matèria i es tracta de que s'ajudin uns als altres. Juntament amb ella hi ha 4 nens més, i no són nens qualsevol, sinó que són membres de l'equip de futbol de l'acadèmia, tot uns ídols. Els 5 junts formen un grup de detectius ja que en el primer episodi roben la bicicleta d'en Wakatabe (un d'ells) i així comencen aventures i misteris per resoldre i l'Aya per primera vegada sent que té amics.
Opinió personal:
És una sèrie que cada episodi dura uns 7 minuts, així que en certa manera es fa curt, perquè cada 4 episodis és un episodi sencer, així que en total són 4 episodis. M'hagués agradat que fos més llarg i hi haguessin més casos. El cas és que és molt entretingut.
És la continuació de la primera temporada: Akagami no Shirayuki-hime aquesta vegada la Shirayuki serà convidada per el Rei Raji per millorar la seva relació, això posarà bastant preocupat a en Zen, per això hi enviarà l'Obi perquè tingui cura de que a ella no li passi res dolent. Però en Raji ja no és el mateix que era, o com a mínim intenta canviar.
Opinió personal:
Segueix en la mateixa línia que la primera temporada, de fet per com estàn nombrats els episodis veiem que no són dos temporades sinó que una mateixa que han seccionat amb dues parts. Els personatges van evolucionant, en aquesta segona part deixaran més clars els seus sentiments, tot i que no tots són corresposts. També apareixeran nous presonatges interessants alguns més divertits com els germans petits del príncep Raji i altres amb més caràcter i males puses que posaran més emoció i acció a la sèrie. Per com acaba tan podria ser que no hi hagués més temporades, com si, així que caldrà esperar, perquè no m'importaria una tercera temporada, ara em queda pendent és llegir el manga que encara no està finalitzat
Història original de Shuji Sogabe, Naruki Nagakawa i Yo Asashi.
Número d'episodis: 12
Aquest anime tracte sobre un esport extrem conegut com Stride, i es basa en equips formats per cinc corredors que competeixen en carreres de relleus en diferents ciutats. La història es desenvolupa a l'institut Honan, on els estudiants de primer any Takeru Fujiwara i Nana Sakurai decideixen reclutar nous membres perquè hi torni haver el club de Stride actiu. Per això recluten una mica a la força en Riku Yagami que acaba cedint. Els seu objectiu és competir i guanyar la End of Summer, una competició japonesa d'alt nivell en la competeixen vaires escoles.
Opinió personal:
La història està bé, i l'esport és interessant, però tot i això aquest anime necessita una mica més de profunditat, sobretot perquè és poc probable que un equip nou, que té varies mancances, amb menys de 3 mesos aconsegueixi ser dels millors i estar al mateix nivell que equips que porten més trajectòria. Tot i això és bonic veure els valors que es promouen entre els companys i la força de cooperar i ajudar-se mútuament per arribar a la meta final.
La invenció de les Grav-Shoes, unes sabates especials que en realitat són dispositius anti-gravitacionals, canvia el món al proporcionar a les persones la capacitat de volar lliurement els cels.
Asuka Kurashina és una noia nova, arriba al institut Kunahama, on coneix en Masaya i la Misaki, que són qui li parlen de l'esport de moda: el Flying Circus o FC per abreviar.
Fascinada per aquest esport l'Asuka s'uneix de seguida a l'equip i la seva passió farà que la Misaki torni a practicar-lo, juntament amb la Mashiro (una noia obsessionada amb la Misaki). Però com que el grup de l'institut no és gaire bo en Masaya (que abans havia arribat a ser un gran esportista en aquest esport) els hi farà d'entrenador.
Opinió personal:
Aquesta història no està malament, en un inici em va agradar lo de les sabates i la protagonista, però la història en si perd una mica, queden moltes coses a mitges o simplement no hi donen una continuïtat. Tot i això m'ha agradat el caràcter que tenen la Asuka i la Misaki a la hora de l'esport: totalment oposat: l'Asuka s'ho passa bé, es diverteix i sempre vol més, cada derrota la veu com una oportunitat per aprendre més i arribar més lluny. En canvi la Misaki és molt competitiva i no veu més enllà de la frustració quan perd un duel, així que acaba tirant la tovallola sense esforçar-se més perquè no ho troba divertit. És cert que a ningú li agrada perdre, però aquesta història ens pot donar motius per veure en la derrota la possibilitat d'arribar més lluny.
Quan en Haruhiro desperta està tot fosc. No sap on és, perquè està allà o d'on venia. Al seu voltant hi ha més gent en les mateixes circumstàncies. Haruhiro i els seus companys es troben a un lloc anomenat Grimgar, en aquest lloc han de formar equips, cooperar i aprendre habilitats per poder sobreviure junts en aquest nou món hostil.
Opinió personal:
La veritat és que he de dir que m'ha agradat, el començament és molt lent, i de fet tota la història transcurs amb aquest aire a lentitud, ja que es para molt en els pensaments i reflexions de tot el que passa. Però més enllà d'això m'ha sorprès gratament, ja que els protagonistes són normals, si normals, nois i noies que no s'adapten fàcilment al nou món, que tenen molts dubtes i poques destreses i que els és complicat tot. Aquesta forma de ser fa que el inici sobretot els sigui molt complicat de sobreviure, però mica en mica trobaran les estratègies per enfrontar-se a la realitat que els envolta i plantar-li cara. Perquè deixant a part la fantasia aquesta sèrie ens mostra com es creen vincles entre persones, companys i amics, com, malgrat els dubtes i les pors pots arribar a afrontar-les i anar endavant i evidentment no serà un camí fàcil, però no és mai impossible.
En un futur proper, existeix un món nascut de la imaginació humana en el que nombren "phantoms", fantasmes i monstres que sempre han estat presents ens els temors de l'home. En aquest món, Haruhiko Ichijo assisteig al primer curs de l'acadèmia Hosea, i juntament amb les seves companyes Mai Kawakami, Izumi Reina i Koito Minase, lluita contra els phantoms amb habilitats sobrehumanes. Així aquest grup de joves compaginen la seva vida escolar amb la de resoldre problemes amb els phantoms.
Opinió personal:
La veritat és que no esperava gran cosa sobre aquest anime, però el disseny dels personatges m'agradava i li vaig donar una oportunitat. Esperava que hi hagués molt de "ecchi" i que fos un típic i tòpic "harem", però res més lluny d'axiò, per sort aquests dues característiques són més baixes que les meves expectatives, i la història té un bon argument. És una història on rius com plores, hi ha moments d'humor pur, i altres de tragèdia o tristesa, és molt entretingut, a més de donar una lectura que el fet de que no t'agradi alguna cosa de la teva vida, o alguna cosa del teu passat, mai és tard per refer o canviar coses perquè el present i futur estigui millor.
La història es centra al voltant de les activitats de la Wakaba Kohashi, filla d'una família rica i les seves amigues. Wakaba és una noia elegant, però que admira la subcultura de la moda gyaru. Les amigues de la Wakaba son: la Moeko una noia que sembla inoscent sortida d'un conte de fades; la Mao una noia molt capritxosa; i la Nao, una prodigiosa ex-atleta... que ha acabat sent absorvida per la cultura fujoshi.
Opinió personal:
És una sèrie on cada episodi dura 7 minuts i es podria resumir en dues paraules: dolça i divertida. La veritat és que fa passar una bona estona i la cançó és molt alegre i divertida com la sèrie!
La història gira entorn en Haruki i les seves quatre germanes: Mutsuki, Uzuki, Yayoi i Satsuki. La seva vida pot semblar rutinària, i tot i que les seves germanes no perden la oportunitat de deixar-lo descansar, el renyen per cada error o s'aprofiten d'ell, en Haruki encara li agrada la seva vida.
Opinió personal:
És una sèrie on cada episodi només dura 5 minuts, amb el que pots veure la sèrie completa amb molt poc temps. La sèrie no és res del altre món, però aconsegueix fer-te riure en cada episodi i la veritat és que en Haruki té molt d'estrès amb les seves 4 germanes!!
És la història de la Hana, una noia universitaria que coneix a un noi, que tot i no ser universitari, es cola a la universitat perquè li agrada aprendre. L'amor sorgeix entre els dos i ell li ha d'explicar un secret: és un home llop. Tot i això la Hana no s'espanta i comencen una vida plegats, on tindran dos fills: una nena anomenada Yuki (neu) i un nen que li posaran el nom de Ame (pluja), ja que el dia dels seus naixements van ser un dia de neu i un dia de pluja. Però la vida dóna moltes voltes i no tot serà fàcil, la Hana haurà de treure forces per poder afrontar les difícils situacions que se li presentaran a la hora de criar dos nens mig llops.
Opinió personal:
Per començar he de dir que és una pel·lícula preciosa i brillant, la senzillesa del dibuix, de la història fa que de seguida quedis atret per la història. La narració, amb les imatges i la banda sonora et porta cap al seu món, i t'impregnes de tots els seus sentiments. Una pel·lícula on es veu l'amor incondicional que té una mare pels seus fills, per fer que creixin i es desenvolupin com a persones lliures i escullin el seu propi camí, el seu propi futur.
És una història que un cop acabada em van venir ganes de tornar-la a veure, quan això em passa només puc dir que és una molt bona pel·lícula, que s'ha de veure i en el meu cas, no dubto que un altre dia la torni a veure, a més crec que ara ja no la podré oblidar, cada cop que la recordo m'emociono!
Esperant arribar a les estrelles, la humanitat ha començat a colonitzar tots els planetes del sistema solar. Aquesta història es centra en joves promeses de l'escola secundària, ambientada a Fourth Tokyo, prefectura japonesa de Mart. Iris Shirasaki és una estudiant de tercer any que aspira a ser pilot. Mizuki Sera és la seva companya que fa de mecànic i el seu germà, en Kaito, és el seu tutor i director del programa encarregat de desenvolupar els seus talents. Durant el matí fan classes "normals" tot i que la seva normalitat és especial ja que treballen amb temari de física quàntica i coses similars, i durant la tarda fan les seves hores com enginyers i assistents. Però un dia arriba un nou alumne, que tot i la seva joventut també passa a ser el seu cap de secció i és el germà petit (bastard) del director de la companyia per la qual treballen, amb el que tot començarà a canviar...
Opinió personal:
És una història una mica complexa, sobretot al principi i entendre el fet d'estar en diferents planetes, les converses sobre coets, i que els estudiants siguin al mateix temps treballadors... i no fent feines fàcils.... però tot i això mica en mica em va anar atrapant... no és un anime que amb el primer episodi vulguis continuar fins al final, però si li dons una oportunitat va encenent la teva curiositat i acabes necessitant saber més i més fins arribar al final... perquè poc a poc hi ha més suspens i intensitat, de fet és una qualitat que té aquesta història, i és que fins al final et pot sorprendre!
A més la història et mostra que davant les adversitats i els problemes, si s'uneixen forces es pot arribar a canviar el que sembla inevitable! Amb el que és important tenir una bona sintonia amb els companys i amics, i crear bons vincles per poder compartir els bons i els mals moments i superar-los junts.
La història gira entorn de les habilitats especial d'un petit porcentatge de nois i noies desenvolupen durant la pubertat. Yuu Otosaka fa servir el seu poder en el seu propi benefici, sense que ningú ho sàpiga i dur una vida bastant normal. Un dia davant seu apareix una noia anomenada Nao Tomori que li explica que els seus poders poden cridar l'atenció d'alguns científics i l'obliga a assistir a l'institut Hoshinokai, ja que és un lloc únic: en ell hi estudien diferents joves amb habilitats especials. A en Yuu se li dóna la posibilit de formar part del consell d'estudiants per ajudar a la Nao i un altre company a trobar gent fora del institut amb poders. Servirà perquè en Yuu canvii la seva actitud despreocupada?
Opinió personal:
És textualment una muntanya russa d'emocions. Des de l'inici enganxa una mica tot això dels poders, però quan creus que tots els episodis esdevindran iguals o seran "rutinaris" de cop passa algun fet que et capgira tot el que havies pressuposat, a més les relacions i connexions entre els personatges va madurant i evolucionant al llarg de la història on demostra que ni tan sols el millor s'escapa de la realitat, no tot és fàcil i cada un pot veure les coses de diferent manera i actuar segons això, potser no és la millor opció, però n'és una. Una sèrie molt recomanable.
Quan Kagami Juishirou era un adolescent se'l coneixia com un geni de la física i va arribar a publicar a les revistas "Nature" i "Science", tanmateix, després de la universitat va perdre tot l'interès per la ciència convertint-se en un NEET i dedicant-se a actualitzar el seu blog d'anime i col·leccionar figures. Diu que té una malaltia per la qual no pot fer res que no vulgui. Però la seva germana li troba una feina de professor d'institut i en Kagami es veu obligat a acceptar-lo, per por de que ella trenqui la seva col·lecció amb el bat de beisbol. La vida que li espera no li resultarà fàcil.
Opinió personal:
Té els seus moments còmics i divertits, però no és de les millors sèries que hi ha. A la seva manera fa de professor, bastant particular, i si la vaig seguir va ser perquè la història en sí és bastant entretinguda i et fa agafar curiositat de com se'n sortirà en cada situació. Tot i això a nivell gràfic i de dibuix hi ha moments que no m'agraden massa, però la curiositat em va guanyar.
Mikako Kôda somia en ser una famosa dissenyadora de roba i tenir una firma pròpia que porti el nom de Happy Berry i fent feliç a la gent que porti la seva roba. Per això estudia en un institut especialitzat en moda i art, l'Institut d'Art Yazawa.
Tsutomu Yamaguchi és el seu veí, es porten 2 dies de diferència i ha sigut el seu amic durant tota la seva vida, ell també està en el mateix institut, però no té gaire clar què fer amb el seu futur.
Tothom dóna per fet que el pròxim pas dels dos serà sortir junts, però ells no ho veuen, perquè si surten junts no s'estaràn privant de tot el que desconeixen i pot oferir-los la vida? A més ara en Tsutomu és molt popular entre les noies perquè és molt semblant al famós cantant Ken Nakagawa... Seran capaços de combinar la seva relació amb la lluita pels seus somnis?
Opinió personal:
És una història més amb el segell inconfusible de l'Ai Yazawa. El que m'ha sorprès és que he descobert que l'Ai va fer les històries relacionades: primer has de llegir "Tenshi Naka Ja Nai" i entens qui és en Ken, després la de "Gokinjo Monogatari", i aquesta és el preludi de "Paradisse Kiss".
M'encanten les cares i expressions que surten al llarg de tota la història, i també la cantitat de modelets de roba diferents i al mateix temps estrafolaris, però sobretot la història és força interessant amb moltes relacions amoroses correspostes i no correspostes.
Tsukimi Kurashita és una jove de 18 anys obsessionada amb les meduses. Es muda a Tokio al complex Amamizu-kan, on viuen altres noies, cada una de les quals obsessionada amb un tema diferent, però totes igual de rares. En aquest complex està totalment prohibit la presencia d'homes. Un dia, després d'intentar salvar a una medusa d'una botiga de mascotes, Tukimi coneix a "Kurako" una persona completament oposada a ella i la seva monòtona vida comença a canviar.
Opinió personal:
És una sèrie molt còmica i divertida que et fa passar l'estona sense que gairebé te'n donis comptes, a més els seus personatges són molt particulars i d'una situació normal l'acaben transformant en un fet gairebé insòlit! Crec que és molt recomanable per canviar d'aires o canviar d'humor en dies grisos.
Takeo Gouda és un noi gegant amb un gran cor. Totes les noies que li han agradat sempre acaben declarant-se en el seu millor amig Sunakawa, però aquest sempre les rebutja.
Acostumat a estar al marge, Takeo simplement es dóna per vençut i accepta el seu destí. Però un dia anant amb tren, salva a una noia anomenada Yamato d'un acosador, i la seva vida de cop dóna un gir inesperat.
Opinio Personal:
És una història típica "shojo" però a la inversa! La veritat és que tot i ser molt divertida dóna lliçons de vida, i la primera és no jutjar a una persona per les aparences!! Cada un dels personatges és molt particular i té formes d'expressar-se molt diferents. I tot plegat fa una combinació perfecte.
La història comença amb Yagdrasil, un popular joc que ha perdut gran part de la seva popularitat i decideixen tancar, però el protagonista Momonga decideix no tancar la sessió i veure què passa, i resulta que és absorbit pel joc, amb la forma del seu personatge "el mag més poderós". A més a més el joc comença a canviar, i els personatges "no jugadors" (PNJ) comencen a sentir emocions. Sense ningú conegut que el pugui ajudar, Momonga s'esforça per assumir el control del món d'aquest nou joc que està sorgint.
Opinió personal:
És una sèrie de vidiojoc, però enforcada d'una forma molt diferent, el propi protagonista es nota diferent, ja que al quedar dins el joc també canvien les seves emocions i s'acosten als estereotips que tenia el personatge i no ell. També és un anime que té molts tocs d'humor i uns personatges del més particulars amb els que passen moltes aventures, algunes més series i emocionants i altres totalment absurdes.
Shirayuki és una noia amb un excepcional cabell pèl roig. Raji, un príncep una mica idiota s'ha encapritxat d'ella i la vol convertir en la seva concubina. Sense cap lloc on anar la Shirayuki es talla el seu cabell i fuig cap al país veí, escapant dels homes que el príncep ha enviat per atrapar-la.
En la seva fugida es troba amb un noi anomenat Zen, i ella al veure'l ferit s'ofereix per curar-li les ferides i quan coneix la seva història en Zen decideix ajudar-la, el que no esperava la Shirayuki és que en Zen fos el segon príncep del país on es troba ara...
Opinió Personal:
La veritat és que m'ha agradat molt i ja hi ha anunciat una segona temporada, a més el manga encara no està acabat per el que poden succeir moltes coses. Tot i que la Shirayuki és salvada en certa manera per en Zen, no és la típica història de la noia amb problemes i el príncep que la salva, sinó que la Shirayuki té clar que no pot dependre del príncep i farà tot el que estigui al seu abast per canviar el seu destí i construir el camí que ella desitja.
La història es desenvolupa en un mon on el Dèu del Mal es desperta de les profunditats de l'obscuritat i la Deidad del destí (o divinitat del bé) escull a 6 herois als que atorga el poder per salvar el món. Adlet és un noi que es declara el més fort del planeta, és un dels seleccionats per formar part dels 6 Herois i va en el punt de trobada que ha indicat el Deu, però quan arriba resulta que allà en comptes de 6 herois n'hi ha 7. Tots sospiten que un d'ells és un fals heroi i que deu ser l'enemic, i l'Adlet és per tots els principal sospitós.
Opinió personal:
La veritat és que és una sèrie amb les millors qualitats de l'intriga i el misteri que pots trobar, en contra potser dir que és un xic lenta, però molt fidel al primer volum de la seva novel·la.
També el final et deixa amb un misteri nou que no es resol, per el que espero una segona temporada.
És una sèrie que val molt la pena i et fa qüestionar cada una de les accions i fets que hi passen per esbrinar-ne la veritat.
La història segueix a la Sakura Mamiya, una noia que va obtenir el poder de veure fantasmes després d'un incident de petita, i el seu company de classe Rinne Rokudo, un noi que és una barreja entre un humà i un Shinigami que ajuda als esperits persistents perquè vagin a la roda de la fortuna i puguin reencarnar-se.
Opinió Personal:
És una sèrie d'una autora força famosa, així que en un principi aquest fet i que moltes de les seves sèries m'agradin, van ser el punt per iniciar-la a veure-la. Potser la trama no és molt enginyosa sinó més aviat repetitiva, però té els seus tocs d'humor i misteri que fan que la vagis seguint i que vulguis saber més dels personatges que l'envolten. Tot i això em va faltar que la protagonista, Sakura, fos una mica més expressiva li falta entusiasme, i fins i tot quan sembla que es posa gelosa o que s'emociona de cop es mostra indiferent, no se, espero que vagi evolucionant. La resta de personatges responen a molts "cliches" sense massa canvis, però tot plegat és una bona història i ja té data per una segona temporada, on espero veure-hi canvis en alguns personatges, però el temps ho dirà.
La història ens situa en una ciutat on regna un rei que té 9 fills, i ha decidit que serà la població la que votarà per el seu successor. Cada un dels seus fills té un poder, la protagonista és la 4ta filla, Akane, que controla la gravetat i és molt vergonyosa, per la seguretat tots els carrers estan plens de càmeres i ella ho passa molt malament, i tot això és perquè el rei va decidir viure en una casa normal sense gaires guardaespatlles, però a canvi posa les càmeres de seguretat, així que l'objectiu de l'Akane és convertir-se en reina per treure les càmeres. Cada germà i germana té un objectiu diferent i faran tot el que estigui al seu abast per aconseguir el màxim de vots possibles.
Opinió personal:
La sèrie en general no és de les més bones que he vist, però és entretinguda i diferent, però la curiositat se m'anava despertant a mesura que passaven els episodis, sobretot per saber els motius reals de cada un dels germans per voler o no voler el tron, les relacions i fets que els havien portat a ser qui eren i com eren, i al final acaba tenint el que jo crec que és un bon final, i a la meva opinió molt emotiu, que fa que hagi valgut la pena veure'l
Hotaru és una noia que té un gran sentit de la justícia, però sempre va vestida com un noi, per això molts la confonen. Un dia, una amiga seva li explica que està arruïnada perquè es va encapritxar d'un Host, així que la Hotaru desideix "venjar-la", però durant la seva venjant-se acaba destrossant el local i per pagar les destrosses haurà de formar un equip amb en Matsuoka, el Host en qüestió, en un joc de supervivència. Al principi la Hotaru intenta dir-li tant a en Matsuoka com el company d'equip Yukimura que és una noia, però no l'escolten... i poc a poc ella li comença a agradar aquestes competicions, així que un cop pagada la deute continuarà en el equip, però descobreix que haurà d'amagar que és una noia si vol seguir a l'equip.
Opinió personal:
La sèrie em va entrar pels ulls, d'alguna manera em va agradar el disseny de la Hotaru que jo creia que era un noi. No és una sèrie que t'atrapi en el primer episodi, l'has de deixar adalentar una mica, però poc després de començar, arriba a un punt que de cop, sense saber perquè ja estàs enganxat. És una sèrie que el principi n'esperes una cosa, però vas canvinat d'opinió fins que esperes que no s'acabi, i de fet el final és molt obert, per tant podria ser que en fessin una segona part, com que ho deixessin així, tot i que jo n'espero més, i sinó tocarà llegir el manga!
La història està protagonitzada per en Shotaro Tatewaki i la Sakurako Kujyo. En Shotaro és un estudiant d'institut normal, que per una sèrie de fets es veu relacionat amb la Sakurako, una noia d'uns vint anys d'edat, procedent d'una familia rica, que estima "els ossos bonics". Tots dos viuen a la ciutat de Asahikawa a Hokkaido i es veuen envoltats per diferents incidents relacionats amb ossos.
Opinió personal:
És una sèrie molt diferent a totes les que he vist, és pur misteri i al mateix temps d'intriga, t'enganxa des del primer moment, ja que la Sakurako guarda molts misteris, i tot i que el principi fa una mica de por la seva passió pels ossos, al final acabes canviant el pensament i només esperes a que ella resolgui l'enigma. És una adaptació molt particular, però també s'ha de dir que amb molt bon gust. Espero amb ganes que tingui una segona temporada ja que en aquesta primera ha deixat algunes incògnites!
