És la pel·lícula de la sèrie Hanasaku Iroha. Cal primer haver vist la sèrie per entendre-ho tot, doncs es tracta com un capítol especial, on veiem el passat de la mare de la Ohana, com va trencar la relació amb la seva mare, com va conèixer el pare de la Ohana, perquè li van posar aquest nom... i a més d'ampliar una mica més la vida de la Ohana treballant en la pensió.
Opinió personal:
La veritat és que segueix a la mateixa línia que l'animació i és fantàstica, ja es veu d'on sense saber-ho ha tret l'energia la Ohana, i com la seva mare també va passar per moments difícils que va haver d'afrontar tota sola.
La història es centra en l'Ohana Matsumae, una adolescent molt alegre de 16 anys que viu en Tokio. La seva mare es veu obligada a marxar amb el seu chicot degut a uns deutes i deixa a la seva filla al càrrec de la seva mare, amb qui no es parla. L'Ohana arriba al poble de la seva àvia i descobreix que és la propietària d'una pensió de banys termals anomenada "Kissuisou"
Ohana comença a treballar a la pensió, obligada per la seva àvia, on coneix a diversos treballadors i clients. Al principio no es porta gaire bé amb alguns d'ells, degut al seu optimisme que no agrada als seus companys. Ella decideix canviar i millorar les relacions per poder madurar i fer-se gran.
Opinió personal:
La veritat és que m'ha sorprès i encantat alhora! És una història que no comença de la millor manera, sobretot per la protagonista, que si no en tingués prou amb els problemes que normalment li portava la seva mare s'ha de mudar deixant coses pendents a la ciutat, i que al nou lloc no encaixar. A més al mig de tot això apareix més d'un triangle amorós però no és el centre de la història, tot i que hi ha moments que agafa molta rellevant-se els problemes del cor, però en general sempre és en un segon pla. Ja que la història es centra en la maduració de la Ohana i l'energia que inverteix en poder encaixar en un món on no sembla que li hagi guardat un lloc.
És una sèrie que m'ha fet plorar, m'ha emocionat, m'ha fet riure i m'ha sorprès. Un dels meus personatges preferits ha estat en Tohru, un dels cuiners, perquè de seguida vaig intuir quins sentiments se li despertaven, però al mateix temps em va sorprendre com els va gestionar i resoldre, per dir-ho d'alguna manera, al final (no diré res perquè seria un spoiler dels grans). També he de dir que he simpatitzat moltíssim amb la protagonista, per el seu esforç, energia i caràcter i la capacitat d'adaptar-se a un ambient que comença sent advers, doncs aquesta història ens mostra una gran superació personal i el camí cap a la maduresa.
A nivell curiós diré que hi va haver algun moment de la sèrie que em va recordar la pel·lícula "5 centímetres per segon" i em va fer tenir un pressentiment, però no va passar com em pensava que passaria! També quan es posa l'uniforme de treballar per primera vegada em va venir el cap la Chihiro de "El viatge de Chihiro"... però tot això ja són coses meves!
La Yuki viu amb les seves companyes del club de la vida escolar, un club que fa vida a l'escola. Una vida cotidianda... o així és com ho viu i veu la Yuki sota la il·lusió que no ha canviat res, però... Què són les ombres que apareixen al voltant de l'institut? ¿Per què l'edifici està en tan mal estat? En realitat els dies normals ja no existeixen, però la Yuki insisteix en que tot és normal, a ella li encanta l'institut i farà tot el que pugui perquè tothom el gaudeixi...
Opinió personal:
És una sèrie que en un primer moment vaig dubtar de si mirar-lo o no, m'agradava el seu disseny però el seu argument m'espentava una mica ja que el genere d'horror no és precisament dels que més m'agradin, més aviat els evito. Però finalment el vaig mirar, i he de dir que em vaig espantar al final del primer episodi, tot i sabent o imaginant el que m'esperava, però al mateix moment em va atrapar tant que esperava cada setmana el nou episodi, tot i que en cada un hi ha moments on se'm posa la pell de gallina i m'espantin. Tot i això és una història fascinant d'auto-superació, amistat i valentia. Espero amb moltes ganes una segona temporada. També hi ha el manga que difereix una mica la història però segueixen força en paral·lel, però tampoc està acabat, i la veritat és molt interessant!
En resum, potser no miraré moltes històries d'aquest gènere, però una de tant en tan va bé, i aquesta m'encanta!
En un futur post-apocalíptic on no pare mai de ploure i la humanitat ha estat castigada, molts dels supervivents es guanyen la vida buscant ferralla i artefactes de les velles ruïnes. Això és el que fa el protagonista Kazuya, que acaba dins de les ruïnes d'un planetari de la ciutat de Sealed City, refugiant-se de la pluja i de les màquines assassines que vigilen la ciutat abandonada. Allà en Kazuya coneix a una noia robot molt especial que es diu Yumemi que està al càrreg del planetari.
Opinió personal:
El principi no em deia massa res, però també em despertava curiositat. Està basada en un joc, i una novel·la, si aquests ovas tenen èxit és possible que més endavant en facin un anime, això m'alegraria molt perquè m'agradaria que s'aprofundís més en la història de com les ciutats acaben abandonades i destruïdes, i una continuació des del punt final, perquè sigui un punt i seguit. La veritat és que l'últim ova és el millor i el que sorprèn més de tots, i el que potser fa que vulguis saber una mica més d'aquesta història.
