L'animació segueix el mateix argument que el manga Chobits.
Opinió personal:
M'ha agradat l'animació tot i seguir molt la història té algunes petites variacions. La veritat és que demostra que l'amor pot donar-se a moltes coses i persones, i et fa reflexionar que potser ens hauriem de sincerar més amb el cor.
Segueix la mateixa línia que el manga Cardcaptor Sakura, tot i que en l'animació incorporarà més cartes i apareixerà la Meiling, la cosina d'en Shaoran. També varien el desenllaç de la història, però per saber com acaba l'haureu de mirar.
Opinió personal:
És una sèrie per tots els públics, molt adreçada a nens i nenes a partir dels 8 anys, però tot i això els adults també en poden gaudir. És una història molt tendre i plena de màgia, amb uns valors molt forts sobre l'amistat i l'amor. La Sakura et conquista des del inici fins al final.
La sèrie gira entorn de la vida quotidiana de la Kaoru amb un treball d'oficina i un marit otaku, Hajime. Utilitzant caràcters de l'anime i acudits otakus, els personatges exploren els conflictes i les similituds entre la vida quotidiana i la cultura otaku en el Japó urbà. El diàleg enginyós accentua l'animació.
Opinió personal:
Són capítols de només 3 minuts, aquest fet no és inusual ja que hi ha més animacions d'aquesta durada. Aquest fet també fa que aprofités per mirar aquesta sèrie per fer petites pauses o trencar una mica amb la rutina. És una sèrie molt divertida, però necessites entendre una mica la cultura otaku per poder riure dels acudits i situacions que s'hi produeixen.
Eruna Ichinomiya es una estudiant de tercer any de l'escola secundària que encara no ha decidit a quina escola anirà a estudiar el batxillerat, i es passa els dies jugant amb videojocs a casa. Un dia l'Eruna és atreta per un tríptic de l'institut privat Mikagura Academia que li dóna el seu cosí. Però un cop comença en l'acadèmia veu que no és com una acadèmia normal, sinó que és una escola on els clubs culturals són molt importants per poder tenir habitació, però a més té un sistema d'enfrontaments on els estudiants de cada club amb els seus poders especials hauran de lluitar amb els altres clubs per poder gaudir de més comoditats i prestigi.
Opinió personal:
És una història divertida, pel que fan els personatges són tots molt particulars i en concret la protagonista és bastant esbojarrada. Però tot i la comèdia el rerefons de la història és l'amistat, on ens deixa veure com poden ser de vulnerables els cors de les persones si no es tenen en compte els seus sentiments.
Amami Hibiki és una noia que pot veure fantasmes i altres fenomens sobrenaturals del seu voltant. Les històries segueixen la seva vida diària amb els seus amics i els fantasmes que l'envolten.
Opinió personal:
Tot i ser una història plena de fantasmes, fa poca por, ja que es port dins el terreny de la comèdia. És una entretinguda història sobre com acceptar les persones com són, encara que siguin molt especials, i com es formen llaços d'amistat entre persones i la força que donen.
És la història de dos noies amb el mateix nom, però molt diferents entre elles. Nana Komatsu és una noia enamoradissa i supersticiosa, després d'una llarga història d'amors i desamors, al final troba el que creu que serà l'amor de la seva vida, en Shouji Endo, pero aquest se'n va a Tokyo a estudiar per entrar a la universitat. Nana Oosaki, per el contrari, és una noia de caràcter fort i independent, es cantant d'una banda punk anomenada Black Stones (Blast), i té una relació amb el baixista de la banda, en Ren Honjo, però en Ren decideix abandonar la banda i a la Nana per anar-se'n a Tokyo amb una altra banda, els Trapnest.
Les dues Nanes, per coses del destí, es coneixeran en el seu viatge en tren amb destí a Tokyo, on cada una i va per raons diferents, més tard es convertiran en companyes de pis i compartiran moltes vivències tant alegres com tristes, en les que es tindran una a l'altra.
Opinió personal:
És una història que enganxa des d'un bon inici i a cada episodi et va deixant pistes del que pot passar, juntament amb els pensaments de cada una de les Nanes, tant diferents entre elles, però en el fons senten el mateix l'una de l'altra. Les dues maduren a la seva manera i ensenyen com fer-se gran, independitzar-se, o perseguir els teus somnis s'aconsegueix amb molt d'esforç, i que mai t'has de donar per vençut. També hi ha moltes reflexions personals, que personalment també m'han fet reflexionar. És molt bona història, amb algunes incògnites sense resoldre, i amb un final poc esperat.
Ens situem a l'any 2017, la humanitat ha arribat a un punt en què viatjar entre la Terra, la Lluna i les estacions especials és part de la vida diària. No obstant això, la progressió de la tecnologia en l'espai també s'ha convertit en un problema d'escombraries especials, ja que a causa de la gran quantitat de deixalles poden causar accidents i danys a les naus especials i als equips. Per aquest motiu es creen la divisió d'astronautes que recullen les deixalles espacials. Aquesta és la història de la secció de Recollida de Runes de la Technora, amb el seu treballador d'EVA, Hachirota Hoshino que tothom anomena "Hachimaki" i la seva nova companya de feina Ai Tanabe.
Opinió personal:
Realment és una sèrie molt realista, crec que ara ja la humanitat hauria de començar a pensar en les escombraries especials perquè certament crec que serà un problema en el futur. Tot i ser una sèrie de ciència ficció es basa molt en la realitat que tenim ara: els avanços sempre són pels països rics, mentre que els pobres viuen sotmesos en la pobresa. És una història que comença molt senzilla i es complicant d'una manera inesperada. També sorprenen els personatges, com evolucionen i com es comporten davant d'adversitats i dificultats. Realment és molt interessant i recomanable per veure'l. Us deixo amb el sound trak que a mi personalment m'encanta:
